Els segons de Baltasar Rull: 2016

lunes, 23 de mayo de 2016

El rellotge i les hores

Aquesta setmana continuem treballant les hores i els rellotges.

En aquest primer lloc les treballem en castellà:

http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/rellotge/jclic/rellotge.jclic.zip&lang=ca&title=El+rellotge

http://www.editorialteide.es/elearning/Primaria.asp?IdJuego=1174&IdTipoJuego=7

I per als que vulguen aprendre més, aquest és una mica més difícil:

http://www.educa.jcyl.es/educacyl/cm/gallery/Recursos%20Infinity/juegos/que_hora_es/que_hora_es.swf

martes, 5 de abril de 2016

Aquestes setmanes anem a reforçar l'aprenentatge de les multiplicacions i les taules. Per aquest motiu, us deixo uns quants enllaços en els quals podeu practicar les taules de multiplicar i aprendre-les de forma divertida. Feu clic sobre les imatges per accedir als jocs.

Aquest primer és d'iniciació a les matemàtiques. Us recomano començar amb ell:

http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/imultipl/jclic/imultipl.jclic.zip&lang=ca&title=La%2Bmultiplicaci%C3%B3

http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/taules2/jclic/taules2.jclic.zip&lang=ca&title=Repassem%2Bles%2Btaules%2Bde%2Bmultiplicar

http://www.xtec.cat/ceiplesmoreres/activitats/matematiques/taules.htm

martes, 8 de marzo de 2016

Les dos amigues i el rellotge

Hi havia una vegada dos xiquetes que es deien Carla i Sofia. Carla era alta, morena i molt simpàtica. Sofia era rubia, graciosa i en els ulls de color marró.

Van tindre una emergència al cole. El seu professor se'n va tindre que anar del cole. Tenien que despedir-lo:

- ADEU. Van dir Carla i Sofia.

Quan estaven de camí a casa van trobar un anell molt brillant a terra. Però no era un anell normal. Era un super rellotge. El rellotge que canvia el temps i pare a les persones. Quan ho van descobrir van parar el temps però no podien tornar al passat.

Les persones estaven parades. Carla i Sofia estaven molt espantades. El rellotge ho canviava tot així que el podien trencar.

Després l'encantament se va trencar i tot va tornar a la normalitat.

Conte ,contat ja s'ha acabat.

Sofia Marco i Carla Lacruz

domingo, 6 de marzo de 2016

TIC: La goteta Carlota

Després de conèixer l'altre dia el conte de la gota Carlota,

http://www.edu365.cat/infantil/la_gota_carlota/

aquesta setmana farem unes activitats sobre la mateixa:

http://clic.xtec.cat/db/jclicApplet.jsp?project=http://clic.xtec.cat/projects/goteta/jclic/la_goteta.jclic.zip&lang=ca&title=El+viatge+d%27una+goteta+d%27aigua

martes, 1 de marzo de 2016

La caputxeta rosa

Havia una vegada una xiqueta que la seva mare li va fer una caputxa rosa i li va dir:

- Pren capuxeta, posa-te-la i estaràs molt guapa i no tindràs fred.

Lacapuxeta rosa es va anar a la Platja i va tocar l'aigua. Al tocar-la es va convertir en sirena.

Tenia un a cola rosa, un "sujetador" lila i una estrella de mar lila clar.

També tenia un cabell llarg i el pèl rosa i sols tenia un turbant lila.

Després es va ficar molt feliç i fi.

Zoe Ruiz i Amanda Tulvure

El dia del futbol

Hi havia una vegada un futbolista que estava en el Madrid i s'anomenava Cristiano Ronaldo. El dia 29 de gener va jugar contra el Villarreal i va guanyar 4 a 0 el Madrid i Cristiano va marcar 2 gols al Villareal.

Garet Vell va marcar 1 gol i Benzema va marcar 1 gol. A la segona part van llevar a Isco por James i va jugar Cristiano Ronaldo, Benzema i Garet Vell de mitjcampistes i defenses.

Finalment van guanyar la copa d'Europa!

Jordi Timor i Izam Robles

El partit de futbol

Hi havia una vegada 3 xiquets que es deien Vicent, Aaron i Alberto.

Eren uns cracks i van jugar a un partit en el Camp Nou, era el "Barça - Levante". Va marcar 2 gols Alberto, 2 Aaron i 2 Vicent. Van quedar 6 a 0!

Vicent era alt i guapo, Aaron era llest i guapo i també era un crack. A la segona part Luis Enrique va canviar a Vicent per Alberto.

Se va acabar i el Barça va guanyar 6 a 0. El capità Alberto va alçar la copa!

Conte contat este conte ja s'ha acabat!

Alberto Salvador i Aaron Martin

La casa dels problemes

Hi havia una vegada un castell que tenia una caseta. També hi havia uns xiquets i xiquetes que es deien Venet, Laura, Luisi, Alberto, Aaron i Pepe.

Donant un passeig van veure una caseta i van creure que era una casa. Van entrar en la caseta i no sabien que era la caseta dels problemes.

Sense fer cas al que deien els majors, van entrar i de repent van veure unes xiquetes que es deien Elisa i Maria i eren molt guapes. Els van ensenyar la casa i els va agradar molt.

CONTE CONTAT JA S'HA ACABAT.

Hanane i Sabrine

El regne encantat

Hi havia una vegada un regne que es deia Nottingham. Hi havien molts habitants.

Els treballadors els van dir:

- Vingau a treballar- .

Van acabar de treballar i després van jugar.

Hi havia un habitant que es deia Iker. Era molt fort, moreno i valent.

Va treballar molt i es va fer ric.

Amb els diners que tenia es va fer una casa per a ell on va viure molt feliç i conte contat, ja s'ha acabat.

Iker Pallarés

martes, 23 de febrero de 2016

ELS TRES PORQUETS

Hi havia una vegada tres porquets que la seua mama els va dir que se'n anaren de casa.

El primer se la va fer de palla, el segon se la va fer de fusta i el tercer de rajola.

Va vindre el llop a la casa del primer i va bufar i bufar i la casa es va destruir.

Després va anar a la casa del segon i va bufar i la casa també es va destruir.

Per últim va anar a la casa del tercer i no la va destruir, perquè com era de rajola era més forta.

I conte contat, ja s'ha acabat.

Marc Ferrer

UN DIA DE VACANCES

Hi havia una vegada que va arribar pasqua i vam anar a la Platja. Vam nadar fins una illa tropical i se vam enfrontar a un mono.

El mono era molt gran i molt pelut. En la illa també i havia una casa plena de galetes, moltes galetes. Teníem molta fam i vam buscar fulles i pals per fer foc.

Després vam menjar al costat del foc i també ens vam calfar les mans.

Finalment se'n vam anar a dormir i vam descansar molt. Al dia següent vam tornar a casa. I conte contat, ja s'ha acabat.

Teresa Fernández i Suleiman Iben.

EL CAVALL LLAMPEC

Llampec era un cavall xicotet, era negre.

Lo que mes volia era ser campió de carreres. Com encara era xicotet no corria molt rapit però tenia moltes ganes de ser campió.

Ell sabia que per a ser campió tenia que entrenar molt dur, per això corria per l'arena de la platja, pujava i baixava muntanyes fins que es va cansar.

Així ho va fer durant mesos i anys. Un dia el cavall Llampec es fa fer major i com havia entrenat tant ja era molt fort i va decidir apuntar-se a una cursa.

El altres es reien d'ell perquè no sabien lo fort que era. La carrera va ser molt emocionant, va guanyar ell! I els altres cavalls el van felicitar.

Vicent Miravet

UN DIA DE CLASSE

Hi havia una vegada una xiqueta que es deia Clara. Clara era una xiqueta que era llesta i feia tots els deures i tots els treballs en classe.

Clara tenia els ulls blaus i els cabells rosats. Tenia els pantalons rojos i el jersei rosa. A més a mes, sempre portava la mateixa jaqueta.

Un dia va dir la mestra: teniu que portar una mascota de casa, però que no siga gran.

Finalment Clara va portar un animal!

Saray Attumi i KawtarBenali.

LA CARRERA MÉS LOCA DEL MÓN

En un país molt llunyà hi havia una carrera en EEUU.

La carrera era fins a Xile, fins al desert de Xile i després es van anar a l'Oceà Atlàntic.

Van nadar fins l'Antàrtida i per poc se van morir de fred, però van veure un helicòpter i van anar fins a Espanya. Els van dur a les illes Columbretes on, finalment, van arribar a la meta.

Conte contat, ja s'ha acabat.

Alejandro Abad i Marc Ballester.

EL CONILL EN CONILL-LANDIA

Hi havia una vegada un conill que tenia bigots molt llargs i vestia amb una jaqueta negra. També tenia les orelles molt llargues.

El conill volia anar a Conill-landia, però estava a 80.047 Km i va agafar un avió per arribar.

Al final va arribar i va veure a la seua família i es va posar molt feliç.

I conte contat, ja s'ha acabat.

Carlos Kasian i Nayara Álvaro.

EL PAIS DELS DOLÇOS

Vet ací una vegada un país dels Dolços al qual hi havia una xiqueta que es deia Lucia.

No tenia amics i l'agradaria tindre una amiga. A soles tenia els parcs dels caramels per a jugar.

Lucia tenia el monyo de color marró clar, els ulls blaus i la seua roba tota coberta de dolços. Al seu país, les flors eren de caramel, tot era de caramel! les cases, els arbres, tot...

Un dia va anar una xiqueta que es deia Maria. Lucia va veure a Maria i va jugar amb ella. Va jugar amb ella tots els dies i es van fer molt bones amigues.

Alba Diez i Clàudia González.